Al cap de dos hores surt la Diana a 100km/h cap a Barcelona. Sabem que de Barcelona a València hi han 400 km.
Quan i on es trobaran?
Solució: Es trobaran en 1,3 h.
Es trobaran al kilòmetre 260.
sábado, 28 de mayo de 2011
martes, 15 de febrero de 2011
Què és la malària?
Paràsit Plasmodium
Mosquit Anofeles InfectatLa malària és una enfermetat parasitaria que involucara febres altes, anemia....
Es transmet d'un humà per un altre per mitjà del mosquit anofeles infectat.
És causada pel paràsit Plasmodium.
miércoles, 26 de enero de 2011
nutricio diferencies quadres
| RESPIRACIÓ CEL·LULAR | FERMENTACIÓ |
| Es realitza als mitocondris | Es realitza fora dels mitocondris |
| Produeix energia a partir de matèria orgànica i oxigen (procés aerobi) | Produeix energia a partir de matèria orgànica però sense oxigen (procés anaerobi) |
| Es produeix a les cèl·lules animals | Generalment es produeix als bacteris i als fongs unicel·lars |
| És un procés de combustió | És un procés de trencament (degradació) de la molécula de glucosa |
| FOTOSÍNTESI | RESPIRACIÓ CEL·LULAR |
| Es produeix a les plantes, algues i moltes espècies de bacteris | Es produeix a les cèl·lules animals i vegetals |
| Converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics especialment sucres | Produeix energia a partir de materia orgànica i oxigen |
| Utilitza la llum del sol | Utilitza matèria orgànica |
martes, 18 de enero de 2011
Procés fotosíntesi
EL PROCÉS DE LA FOTOSÍNTESI
És una ruta metabòlica que convereteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment sucres, utilitzant l'energia de la llum solar. Ho fan les plantes, les algues i moltes espècies de bacteris.
1. Les arrels absorbeixen H2O + sals minerals (saba bruta)
2. Els vasos llenyosos transporten la saba bruta a les fulles.
3. La clorofil·la absorbeix la llum solar.
4. L’energia solar l’utilitza per obtenir el CO2 (estomes) i per trencar les molècules d’aigua (hidrogen i oxigen)
5. S’uneix l’hidrogen amb el CO2= C6H12O6 (glucosa)
6. L’O2 que sobra l’allibera per les estomes
7. Glucosa+aigua= saba elaborada= vasos iberians a tota la planta
martes, 11 de enero de 2011
preguntes sobre el documental dels volcans
Tipus de caudals piroclàstics: 
1. Què és un “caudal piroclàstic”? Quins riscos suposen per la població?
És un fenómen que es produeix quan lava amb alt contingut en gasos (com dióxids, sulfurs o vapor d'aigua) es refreda i es decomprimeix en arribar a la superfície durant algunes erupcions volcàniques. Aquestes erupcions són especialment violentes. El fenòmen s'explica pel següent procés: El magma té gasos; en alguns volcans, la lava, molt espesa, s'acumula al cim, formant una muntanya de roca calenta que pot arribar a esfonsar-se, disparant roques pulveritzades, gasos i cendres a una velocitat de fins a 160 km/h i a una temperatura de 950º. Exemples de caudals piroclàstics s'han donat, de forma aterradora, a Saint-Pierre, a Martinica, al Nevado del Ruiz, a Colòmbia, i a Unza, al Japó, entre d'altres.
S'ha descrit, entre els efectes a la població, el fet que pot obligar a moltes persones a abandonar les seves llars en grans operacions d'evacuació; al Japó va obligar a abandonar la seva casa a 80.000 persones.
Riscos concrets:
1. Directe i immediat:
- Riscos per a la seguretat provocats pels efectes de les explosions i les corrents de lava.
- Riscos per la salut (irritació de vies respiratòries, agreujament d'alèrgies, bronquitis, etc.)
- Riscos psicosocials, ambientals o econòmics causats per la incertidumbre, interrupció dels serveis normals, destrucció d'edificis, etc.
2. Directes i aplaçats:
- Nova aparició, exacerbació o acceleració de les malalties respiratòries cròniques per exposició freqüent a gasos tòxics o particules de cendra.
3. Indirectes i immediats:
- Riscos per la seguretat ocasionats per corrents de fang, inundacions repentines, incendis i tsunamis.
- Riscos per la salut provocats per brots epidèmics de determinades malalties relacionades amb el medi ambient.
4 Indirectes i aplaçats
- Riscos per la salut resultants del possible augment de la violència de microorganismes pulmonars infecciosos i tòxics, com a conseqüència dels efectes irritants i tòxics dels gasos i la cendra volcànics en els mecanismes de defensa del pulmó.
- Problemes psicosocials, econòmics i de salut publica per les mateixes raons.
2. Creus què és important la tasca dels Kraft? Raona-ho
Maurice y Katia Kraft van ser dos observadors de volcans molt coneguts, perque van ser els primers en fotografiar i filmar volcans, molt sovint a poquíssima distància de la lava. Les seves observacions han permés a autoritats locals prendre decisions encertades quan hi han hagut determinades erupcions, com quan van convencer a molts escèptics de que la evacuació de la zona del Nevado Ruiz a Colòmbia seria necesaria durant l'erupció de 1991.
La seva tasca va ser molt important perque ha permés coneixer moltes dades sobre els volcans, ajudant als governs i a les persones a preveure o minimitzar els efectes secundaris de les erupcions a gran escala.
Al juny del 1991, mentre filmàven erupcions al mont Unzen, al Japó, van ser atrapat per un caudal pircolàstics, que en segons va ocupar tot el vall on eren.Van morir junt amb 40 altres periodistes. Tot i aquest final tràgic, la seva tasca es considera tan important que ha estat destacada en un vídeo de National Geographic. Maurice va dir en el video, justament un dia abans de la seva mort que "mai tinc por, perquè he vist tantes erupcions en 23 anys que, encara que demà morís, no m'importaria". Malhauradament, així va ser...
3. Quines mesures preventives aplicaven a l’illa japonesa?
Estaven investigant tècniques de prevenció de l'erupció en un moment en que es suposava que no hi havia activitat vulcànica, i la sobtada erupció en forma de caudal piroclàstic va qüestionar la validesa de les tècniques de predicció d'erupcions en casos especialment violents. Tot i així, les aportacions dels Kraft van permetre augmentar molt la fiabilitat general en la predicció d'activitat volcànica, sobre tot si es disposa del instrumental apropiat.
4. Quins són els processos associats al vulcanisme que generen més riscos?
En termes generals, els perills volcànics de laves, caudals piroclàstics, colapses de ladera, i roques catapultades condueixen a la destrucció total de les infraestructures que troben al seu pas, de manera que, per salvar la vida de les persones, s'ha de procedir a l'evacuació preventiva de la població de les probables zones afectades. D'altres perills volcànics, com per exemple les cendres, presenten una incidència variable en funció de la distància al centre emisor i d'altres paràmetres, com el vent o la zona orogràfica.
5. Per què la gent viu a prop dels volcans?
La gent viu a prop dels volcans perque se senten atretes per les excelents terres que ofereixen les laves i les cendres descomposades als volcans, de cara a l'agricultura, per exemple. També avui la gent viu prop d'alguns volcans per la seva bellesa, com el Fujiyama al Japó o el Cotopaxi a l'Ecuador. Les terres volcàniques son especialment fèrtils, s'anomenen Andisoles i contenen gran quantitat de minerals útils en agricultura: compostos de nitrats, potasi, ferro, etc. A més, l'energia dels volcans es pot aprofitar, ja que a prop de volcans tenen lloc procesos geotérmics consistents en aigües freàtiques o subterrànies a elevada pressió i temperatura, que són útils per generar electricitat mitjançant turbines.
També és cert, que des de sempre els volcans han provocat tempor i admiració; els seus cims poden constituir un repte pels deportistes o amants de la natura, i un element d'investigació força interessant de cara a la prevenció per geòlegs i vulcanòlegs.
1. Què és un “caudal piroclàstic”? Quins riscos suposen per la població?
És un fenómen que es produeix quan lava amb alt contingut en gasos (com dióxids, sulfurs o vapor d'aigua) es refreda i es decomprimeix en arribar a la superfície durant algunes erupcions volcàniques. Aquestes erupcions són especialment violentes. El fenòmen s'explica pel següent procés: El magma té gasos; en alguns volcans, la lava, molt espesa, s'acumula al cim, formant una muntanya de roca calenta que pot arribar a esfonsar-se, disparant roques pulveritzades, gasos i cendres a una velocitat de fins a 160 km/h i a una temperatura de 950º. Exemples de caudals piroclàstics s'han donat, de forma aterradora, a Saint-Pierre, a Martinica, al Nevado del Ruiz, a Colòmbia, i a Unza, al Japó, entre d'altres.
S'ha descrit, entre els efectes a la població, el fet que pot obligar a moltes persones a abandonar les seves llars en grans operacions d'evacuació; al Japó va obligar a abandonar la seva casa a 80.000 persones.
Riscos concrets:
1. Directe i immediat:
- Riscos per a la seguretat provocats pels efectes de les explosions i les corrents de lava.
- Riscos per la salut (irritació de vies respiratòries, agreujament d'alèrgies, bronquitis, etc.)
- Riscos psicosocials, ambientals o econòmics causats per la incertidumbre, interrupció dels serveis normals, destrucció d'edificis, etc.
2. Directes i aplaçats:
- Nova aparició, exacerbació o acceleració de les malalties respiratòries cròniques per exposició freqüent a gasos tòxics o particules de cendra.
3. Indirectes i immediats:
- Riscos per la seguretat ocasionats per corrents de fang, inundacions repentines, incendis i tsunamis.
- Riscos per la salut provocats per brots epidèmics de determinades malalties relacionades amb el medi ambient.
4 Indirectes i aplaçats
- Riscos per la salut resultants del possible augment de la violència de microorganismes pulmonars infecciosos i tòxics, com a conseqüència dels efectes irritants i tòxics dels gasos i la cendra volcànics en els mecanismes de defensa del pulmó.
- Problemes psicosocials, econòmics i de salut publica per les mateixes raons.
2. Creus què és important la tasca dels Kraft? Raona-ho
Maurice y Katia Kraft van ser dos observadors de volcans molt coneguts, perque van ser els primers en fotografiar i filmar volcans, molt sovint a poquíssima distància de la lava. Les seves observacions han permés a autoritats locals prendre decisions encertades quan hi han hagut determinades erupcions, com quan van convencer a molts escèptics de que la evacuació de la zona del Nevado Ruiz a Colòmbia seria necesaria durant l'erupció de 1991.
La seva tasca va ser molt important perque ha permés coneixer moltes dades sobre els volcans, ajudant als governs i a les persones a preveure o minimitzar els efectes secundaris de les erupcions a gran escala.
Al juny del 1991, mentre filmàven erupcions al mont Unzen, al Japó, van ser atrapat per un caudal pircolàstics, que en segons va ocupar tot el vall on eren.Van morir junt amb 40 altres periodistes. Tot i aquest final tràgic, la seva tasca es considera tan important que ha estat destacada en un vídeo de National Geographic. Maurice va dir en el video, justament un dia abans de la seva mort que "mai tinc por, perquè he vist tantes erupcions en 23 anys que, encara que demà morís, no m'importaria". Malhauradament, així va ser...
3. Quines mesures preventives aplicaven a l’illa japonesa?
Estaven investigant tècniques de prevenció de l'erupció en un moment en que es suposava que no hi havia activitat vulcànica, i la sobtada erupció en forma de caudal piroclàstic va qüestionar la validesa de les tècniques de predicció d'erupcions en casos especialment violents. Tot i així, les aportacions dels Kraft van permetre augmentar molt la fiabilitat general en la predicció d'activitat volcànica, sobre tot si es disposa del instrumental apropiat.
4. Quins són els processos associats al vulcanisme que generen més riscos?
En termes generals, els perills volcànics de laves, caudals piroclàstics, colapses de ladera, i roques catapultades condueixen a la destrucció total de les infraestructures que troben al seu pas, de manera que, per salvar la vida de les persones, s'ha de procedir a l'evacuació preventiva de la població de les probables zones afectades. D'altres perills volcànics, com per exemple les cendres, presenten una incidència variable en funció de la distància al centre emisor i d'altres paràmetres, com el vent o la zona orogràfica.
5. Per què la gent viu a prop dels volcans?
La gent viu a prop dels volcans perque se senten atretes per les excelents terres que ofereixen les laves i les cendres descomposades als volcans, de cara a l'agricultura, per exemple. També avui la gent viu prop d'alguns volcans per la seva bellesa, com el Fujiyama al Japó o el Cotopaxi a l'Ecuador. Les terres volcàniques son especialment fèrtils, s'anomenen Andisoles i contenen gran quantitat de minerals útils en agricultura: compostos de nitrats, potasi, ferro, etc. A més, l'energia dels volcans es pot aprofitar, ja que a prop de volcans tenen lloc procesos geotérmics consistents en aigües freàtiques o subterrànies a elevada pressió i temperatura, que són útils per generar electricitat mitjançant turbines.
També és cert, que des de sempre els volcans han provocat tempor i admiració; els seus cims poden constituir un repte pels deportistes o amants de la natura, i un element d'investigació força interessant de cara a la prevenció per geòlegs i vulcanòlegs.
viernes, 5 de noviembre de 2010
Estructura i composició de la Terra
Geosfera: És la massa principalment sòlida, que s'estén de de la superfície fins al centre del planeta Terra.Sobre d'ella es desenvolupen: atmosfera, hidrosfera i biosfera.Está formada per materials molt diversos, que sórganitzen en diverses capes concèntriques: els materials més densos, rics en ferro i níquel, es troben a les capes més internes; els més lleugers, rics en sílice, a les més externes.
Capes de la geosfera:
* LITOSFERA:Capa més externa i s'extén fins als 100 km. de profunditat. Es troba en estat sòlid i inclou l'escorça i la part més externa del mantell. Formada per:
-Escorça
-Mantell residual
* ASTENOSFERA: Està sota la litosfera. Arriba a 400 Km. de profunditat.
És plàstica i fluida, i té roques semifoses.Capa sobre la qual descansa l'astenosfera.Capa dinàmica.Calor interna de la Terra provoca que dins de l'astenosfera es generin diferents corrents pels quals circulen els materials semifosos.
Formada per:
- Mantell superior
* MESOSFERA:Es troba entre 400 i 2900 km. de profunditat. Capa rígida en estat sòlid, com la litosfera.Formada per:
- Mantell inferior
* ENDOSFERA:És el nucli o capa central del globus terraqui; es caracteritza per la seva elevadíssima temperatura i densitat, i té ferro, niquel i d'altres metalls. Està entre els 2900 i els 5700 Km. de profunditat. Està formada per:
- Nucli extern: Té un gruix de 2200 km. Cap fluida de ferro i níquel fosos que es troba a més de 4000 graus centígrads. La circulació d'aquests metalls està relacionada amb el camp magnètic de la Terra.
- Nucli intern: Va dels 5100 km. al centre de la Terra. Capa més interna del planeta, formada també per ferro i níquel a altíssimes temperatures. L'altíssima pressió fa que es trobi en estat sòlid.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)